10 mar. 2011

"The Stained" Glass. Clare Nelson



"The Stained Glass"
Clare Nelson

Escola oficial d' idiomes del Vallès Oriental
c/ Venezuela, 86
08042 Granollers

del 1 de març al 30 d' abril 2011

dilluns-divendres
de 11-14h i de 17-20:30h


THE STAINED GLASS
Paintings by Clare Nelson


Nothing more materially opaque than bricks and mortar, stone, wood and tile, pigment on canvas, you say. Look again, and again; where even the clearest glass is obtusely, obtrusively visible, here the laying of place on place to build up an affectively charged pictorial plane seems to lay bare the common promiscuity of inhabited space and lived experience, transparency laid on transparency, rendering a surface whose depths are those of those streets, those rooms, those encounters and realizations, whose possession is and was a robbing and a giving. The light of a summer evening, the dark of a face or a wall; the wares shining in polished order or kicked and spurned; the sea there, something smelt, felt and half heard, drawn along the shady, vibrant air and tendering a hope of yourself, then… your own land, your own door, your own remembered image in the dirty glass, the theft and the offering.


EL VIDRE DE COLORS
Pintures de Clare Nelson


Res més materialment opac que totxos i morter, pedra, fusta i rajola, pigment sobre tela, diràs. Torna a mirar-ho,  una i altra vegada; on fins i tot el vidre més clar és obtús i intrusament visible, aquí la col.locació de lloc sobre lloc per construir un pla pictòric afectivament carregat sembla posar al descobert la promiscuïtat comuna d'un espai habitat i una experiència viscuda, transparència estesa sobre transparència, enlluint una superfície de la qual les profunditats són les d'aquells carrers, d'aquelles habitacions, d'aquelles trobades i comprensions, la possessió dels quals és i ha estat un robar i un donar. La llum d'un capvespre estival, la foscor d'una cara o un mur; les mercaderies lluint en ordre brillant o trepitjades, aixafades; allà la mar, una cosa olorada, tocada i mig sentida, traçada al llarg de l'aire ombrós, vibrant, i licitant una esperança teva, i llavors… la teva terra, la teva porta, la teva propia imatge recordada en el vidre brut, el furt i l'ofrena.

Graham Thomson.